El Futbol és Així (de gai)
Barcelona
05/09/2018
"Una comèdia amb crítica social"
La companyia "Generació de merda" ho ha tornat a fer: després del seu musical titulat "Generació de merda", ens ha tornat a dur als escenaris catalans una comèdia musical a través de la qual es critiquen aspectes de la nostra societat. Escrita per Xavier Morató i amb música de Gerard Sesé, amb clau d'humor, "El futbol és així (de gai)" ens parla de l'homosexualitat, del paper de la dona en el món del futbol i d'allò que mou la nostra societat, és a dir, el capitalisme. Aquests temes s'hi tracten amb cançons que, d'entrada, fan que et cargolis de riure, però que, en el fons, expliquen temes seriosos que cal solucionar per tal de poder avançar com a societat. Així doncs, sí, t'hi pixes, però, eps, que el que s'hi tracta no és pas per riure-te'n. He llegit en algun comentari per aquí sota que s'hi parlava massa de l'homosexualitat del futbolista, que no cal remarcar tant la sexualitat del personatge. Trobo que fins que als mitjans de comunicació sigui notícia el fet que un esportista sigui homosexual, caldrà repetir-ho tant com calgui. També, puc entendre que hi ha gustos molt diversos, però no soc capaç d'entendre com una obra que tracta temes com la desigualtat social no pugui agradar. Sí, estem parlant que una persona no pot parlar amb normalitat de la seva sexualitat per por (cal recordar, per exemple, actrius o actors que han hagut de mossegar-se la llengua per tal de seguir en el món de Hollywood, per exemple?). I algú pot pensar: és que ningú va cridant pel carrer la seva orientació sexual! Ah, no? Si tu vas amb la teva parella de l'altre sexe de la mà, què et sembla que fas? Si els companys de feina parlen de les seves parelles, què et penses que és això? En definitiva, unes situacions tan quotidianes poden arribar a convertir-se en un problema per a una persona. I podeu arribar a pensar que ja ho tenim tot solucionat i que ja ho hem superat. Sí, és clar, dec ser jo que no visc en el "món de la piruleta". Quant al tema de la dona en el món del futbol, claríssim, oi? L'esplendorós "cost-benefici" que ho mou tot on no només hi ha el problema de la dona en el món del futbol, sinó també en molts altres sectors; com ara, el precari món de les humanitats. Què hi aporta, al món, un historiador, un filòleg, un traductor o un músic? Oi que no hi aporta cap milionada? Doncs, aleshores, naturalment, no té el mateix valor per a la nostra societat que un jugador de futbol (mascle). Si aquesta obra no us remou per dins o no sou capaços de sentir empatia amb els personatges o sortiu amb la sensació que sols és per passar una estona divertida, felicitats. Ja m'explicarà algú com s'ho fa. Moltes felicitats a tot l'equip per dur-nos comèdia amb crítica social totalment necessària. Els actors de 10, la música és bona i les lletres de les cançons magnífiques. Els meus temes preferits, a part de "l'Himne del Mercuri bonus track" (em va matar això), són "Tu ets marica" i "Som molt mascles". Al meu parer, són cants a la hipocresia humana. Felicitats! Ah, per cert, mai més miraré la gespa amb els mateixos ulls.
Positivo: Tot el conjunt. El CD és magnífic! "Mercuri, Mercuri, ets el club que porto al cor, un exemple per a l'esport".
Negativo: L'únic punt negatiu és l'acústica, però no és culpa dels micros ni dels tècnics de so. Entenc que, de vegades, costen d'entendre les lletres de les cançons, però poca cosa s'hi pot fer. He anat a veure molts musicals al Gaudí i és el teatre, que té aquesta acústica... Una pena.
